Era Salana

Bé, finalment penjo alguna coseta de muntanya.

Fa un parell de caps de setmana, abans de que comencés el mal temps ( o per alguns els bon temps) vam estar per la vall d'Aran. L'Àlex, la Inés, l'Àgata, l'Ignasi, en David i jo.

Vam dormir a Arròs, a ca la germana de la Inés. Una borda restaurada fa pocs anys la mar de bé.

Dissabte vam fer de pijos esquiant a Baqueira. Les pistes encara s'aguantaven, però hi havia cada individu de por.

Diumenge vam anar a fer una excursioneta, l'Era Salana. No és una gran cim ni en dificultat ni en alçada, però té unes vistes molt bones. Llàstima que no vam agafar els esquís de muntanya, perquè la baixada hagués estat francament bonica.

No sé, qualsevol pot pensar que estic boja, esquiar i fer muntanya estant embarassada. No ho crec. És més, penso que fer una mica d'esport, amb precaució, pot ajudar tant a la mare com al futur nadó. Lògicament vaig procurar no fer cap sobreesforç ni patir riscos innecessaris.

A la foto no hi surt l'Ignasi perquè estava lesionat (una caiguda tonta esquiant per la Purissima) i no pot fer aquest tipus d'activitat.

Era Salana, 2500m. Inés, Agata i David (d'empeus); Jo (Maria)

Noticia

Ja sé que fa la tira que no escric ni penjo res. Feina, estudis, família,... podiren ser mil excuses i totes serien veritat i mentida. Una és certa i només certa: no tinc màquina de fotos, i és clar, fins que algú no m'envia còpies de les que ha fet, no en tinc.
Tenia ganes ja d'escriure i de comunicar, a qui ho llegeixi, que la meva vida ha canviat radicalment des de fa 3 mesos. D'entrada volia competirf aquest any en esquí de muntanya i ja no ho he pogut fer. L'escalada també l'estic deixant una mica de costat i de muntanya, més aviat light. El motiu és que a principis de setembre seré mare per primera vegada.
Em fa il·lusió però alhora em fa por. Fa por que alguna cosa vagi malament. Suposo que és por a les coses descongudes.
Bé, tornem a treballar que els espectres ja deuen haver acabat.
Queda pendent que em compri una màquina de fotos.