Vacances a Euskadi

Port de Bermeo

Si mai no sabeu on anar de vacances us resomano anar cap a Euskadi, no us arrepentireu pas. Nosaltres hi van ser aquest darrer mes de juliol, un parell de setmanetes.



És un país ben complert: mar i muntanya a tocar-se un de l'altre, prats verdíssims al costat de ciutats cosmopolites, bon menjar i bon beure, ah! i què no dir de la gent, amables i una simpatia que creixia cap a empatia quan s'assabentaven que erem catalans. Crec que és recíproc. Pot ser perquè pensem que tenim bastant en comú, pel fet de tenir una cultura diferent a l'espanyola i sentir-nos que no hi acabem d'encaixar.

Costa de Gipuzkoa

El primer dia de ser-hi vam anar a Zumaia, a comprar i a reconèixer el territori. Vam veure i tocar els famosos flisch.

Flisch a Zumaia Escalant els estrats d'un flisch

L'endemà vam fer la primera excursioneta, vam reseguir un troç del GR-121, entre Zumaia i Deba, resseguint la costa pels penya-segats. Molt bonic, però un treca-cames, pujades i baixades contínues.

Cabres dalt un penya-segat.


Un dels molts pick-nicks que vam fer

Dijous 10 de juliol vam anar a veure unes antigues mines de ferro explotades des de l'antiguitat fins a mitjans dels anys 50, a Zerain. Ara estan recuperant la zona per fer-ne una mena de museu a l'aire lliure. Vam estar ben sols, no vam veure a ningú mentre fèiem la volta.


Caserio a Zerain Llloc on es transformava el mineral en FeO


Entrada a una mina

A Donostia també hi vam ser. És una ciutat molt senyora, la gent vesteix molt elegant. Crec que ens els darrers anys han invertit molt en el barri antic, ja que deien que abans era un nucli pro-ETA i ara en canvi, està envaïda pels turistes. Suposo que una mica com el òtic de BCN, però en versió euskara.

Peines del viento, Chillida. Donostia.

El diumenge següent a la nostra arribada vam fer una excursió a un antic molí: Agogerri. L'han restaurat i ara es pot veure com forjàven aprofitant la força de l'aigua. Nosaltres, però, no hi vam arribar a temps.

Molí d'Agogerri

També va haver-hi un cim: l'Adarramendi. No és molt alt, però des dels seus 830m es té una molt bona vista de Donostia. A part que està en una zona plegada de restes prehistòrics, menhirs, dolmens, kromlech,... és una excursioneta molt simpàtica.

Bosc de faig Cim d'Arradamendi


Uns quants dies també va haver-hi platja, a Deba, a Sukarrieta (Vizkaia) i a Zarautz.

Getaria des de Zarautz
Un dels últims dies am intentar pujar a l'Aia, una muntanya a toca d'Hendaia. No vam fer cim peruquè el temps no acompanyava i era molt tard. De pujada vam seguir per un antic camí ferroviari d'unes mines. Vam veure també la cascada més alta d'Euskadi: més de 100m.


Cascada pujant a l'Aia Antic túnel del tren

El penúltim dia am anar a visitar San Juan de Gaztelugatxe, una curiositat geogràfica, una peninsuleta amb una ermita, a tocar del cap de Matxitxako. Allà hi havien un munt de sargantanes que van devorar un troç de mango com si fós l'últim àpat que haguéssin de fer.

San Juan de Gaztelugatxe. Sargantanes fent un banquet


Ens ha servit de molta ajuda una guia que es diu Rutas para descubrir Euskal Herria de Iboin Martín, Ed.Travel Bug. Té rutes per tota Euskal Herria, i en té per a tots els nivells, des de passejos fins a grans travesses.


La Laia a la platja