sortidetes

Ja fa temps que no actualitzava aquesta finestra al món, no hem fet massa cosa però alguna sortideta sí.

Una d'elles ha estat a St Jeroni, a Montserrat. Bé, no cal dir molta cosa perquè la gent ho coneix bastant bé. Un parell de fotos.

Una altra excursió va ser a la Mola, a St Llorenç del munt. Una passejada plena de gent perquè ere l'11 de setembre.

Vacances a Euskadi

Port de Bermeo

Si mai no sabeu on anar de vacances us resomano anar cap a Euskadi, no us arrepentireu pas. Nosaltres hi van ser aquest darrer mes de juliol, un parell de setmanetes.



És un país ben complert: mar i muntanya a tocar-se un de l'altre, prats verdíssims al costat de ciutats cosmopolites, bon menjar i bon beure, ah! i què no dir de la gent, amables i una simpatia que creixia cap a empatia quan s'assabentaven que erem catalans. Crec que és recíproc. Pot ser perquè pensem que tenim bastant en comú, pel fet de tenir una cultura diferent a l'espanyola i sentir-nos que no hi acabem d'encaixar.

Costa de Gipuzkoa

El primer dia de ser-hi vam anar a Zumaia, a comprar i a reconèixer el territori. Vam veure i tocar els famosos flisch.

Flisch a Zumaia Escalant els estrats d'un flisch

L'endemà vam fer la primera excursioneta, vam reseguir un troç del GR-121, entre Zumaia i Deba, resseguint la costa pels penya-segats. Molt bonic, però un treca-cames, pujades i baixades contínues.

Cabres dalt un penya-segat.


Un dels molts pick-nicks que vam fer

Dijous 10 de juliol vam anar a veure unes antigues mines de ferro explotades des de l'antiguitat fins a mitjans dels anys 50, a Zerain. Ara estan recuperant la zona per fer-ne una mena de museu a l'aire lliure. Vam estar ben sols, no vam veure a ningú mentre fèiem la volta.


Caserio a Zerain Llloc on es transformava el mineral en FeO


Entrada a una mina

A Donostia també hi vam ser. És una ciutat molt senyora, la gent vesteix molt elegant. Crec que ens els darrers anys han invertit molt en el barri antic, ja que deien que abans era un nucli pro-ETA i ara en canvi, està envaïda pels turistes. Suposo que una mica com el òtic de BCN, però en versió euskara.

Peines del viento, Chillida. Donostia.

El diumenge següent a la nostra arribada vam fer una excursió a un antic molí: Agogerri. L'han restaurat i ara es pot veure com forjàven aprofitant la força de l'aigua. Nosaltres, però, no hi vam arribar a temps.

Molí d'Agogerri

També va haver-hi un cim: l'Adarramendi. No és molt alt, però des dels seus 830m es té una molt bona vista de Donostia. A part que està en una zona plegada de restes prehistòrics, menhirs, dolmens, kromlech,... és una excursioneta molt simpàtica.

Bosc de faig Cim d'Arradamendi


Uns quants dies també va haver-hi platja, a Deba, a Sukarrieta (Vizkaia) i a Zarautz.

Getaria des de Zarautz
Un dels últims dies am intentar pujar a l'Aia, una muntanya a toca d'Hendaia. No vam fer cim peruquè el temps no acompanyava i era molt tard. De pujada vam seguir per un antic camí ferroviari d'unes mines. Vam veure també la cascada més alta d'Euskadi: més de 100m.


Cascada pujant a l'Aia Antic túnel del tren

El penúltim dia am anar a visitar San Juan de Gaztelugatxe, una curiositat geogràfica, una peninsuleta amb una ermita, a tocar del cap de Matxitxako. Allà hi havien un munt de sargantanes que van devorar un troç de mango com si fós l'últim àpat que haguéssin de fer.

San Juan de Gaztelugatxe. Sargantanes fent un banquet


Ens ha servit de molta ajuda una guia que es diu Rutas para descubrir Euskal Herria de Iboin Martín, Ed.Travel Bug. Té rutes per tota Euskal Herria, i en té per a tots els nivells, des de passejos fins a grans travesses.


La Laia a la platja

St Aniol d'Aguja

L'últim diumenge abans de vacances vam decidir fer una excursioneta d'aquelles tan agradables, que et deixen un bon record. Vam anar tots tres cap a St Aniol d'Aguja. És una excursioneta que la fèiem pràcticament cada estiu amb els meus pares, quan estiuejàvem a Usall. Aleshora era molt més desconegut que no pas ara. Hi ha llocs més massificats, però des de que s'hi fa escalada, hi ha moltíssima més gent. He vist com la zona ha anat canviant any rera any, primer fent una mini presa per recollir aigües, cosa que comporta la sequetat del tram immediatament després de la presa. Millora del camí, ja sigui amb ponts enlloc d'aquells troncs mig corcats, que quan els passaves pensaves "pot ser seré l'últim a fer-ho", encimentant alguna que altra pedra,... no tot ha millorat, l'ermita de St Aniol ha anat a menys. És una pena no conserar el patrimoni antic que tenim. Aquest estat laic de què gaudim, a vegades, per segons qui, vol dir estat anti-església, cosa ben diferent.

La "més humanització" de l'indret ha suposat també més brutícia. Sembla mentida que encara hi hagi gent que tiri les burilles dels cigarrets a terra, ja no diem plàstics o papers. Hi ha certs raconets que semblen una veritable comuna de la de caques i tifes que hi ha, cadascuna amb el seu corresponent kleenex al costat. Entenc que t'entrin ganes d'anar de ventre enmig de la natura, a qui no li ha passat? però Déu meu, sigues discret i procura que no es vegi, i el kleenex tira'l a la bossa de la brossa que t'hagis d'endur a casa.
Una altra cosa que ha canviat amb el llarg del temps és l'accés amb vehicle. Quan era petita recordo arrivar amb el 2CV del meu pare fins on està ara la presa (lloc on hi ha el desviament del GR11 cap a Oix), després van fer uns aparcaments al llarg del camí. Si deixaves el cotxe fora de l'aparcament després et podies trobar amb l'agradable sorpresa d'una multa (posada pels forestals, suposo) i els cotxes estrangers un CEPO. Quina gràcia els devia fer! Ara si arrives més tard de les 9 has de deixar el cotxe a Sadernes, i tens una bona caminada fins les gorgues
Era típic veure serps d'aigua, és més, jo n'havia caçat alguna. També una vegada vam veure un escurçó pirinenc i una guilla. Les últimes vegades que hi he estat, de serps ni una. Quina llàstima. És el cost que paguem per disfrutar d'unes gorgues.
Bé, prou nostàlgia.

Un cop arribes a la presa, la cosa s'engorja bastant i la pista desapareix. Agafes un corriolet que va pel costat de la riera i cap amunt. Un parell de vagades toca creuar de riba. Al cap d'una horeta ben bona arribes a un pla on es troba l'ermita i una antiga hostatgeria. Allà hi ha una font, en principi l'aigua no és potable, però... a criteri de cadascú. Nosaltres no hi vam arribar perquè vam començar a caminar tardíssim i l'objectiu era banyar-nos.

Per qui vulgui continuar, al cap de mitja horeta hi ha el gorg blau ( o fred). Un gorg bastant gros i molt fred! i una mica més amunt una espectacular cua de cavall.

Des de que s'han posat de moda els esports d'aventura és fàcil veure gent que fa barranquisme, cosa que ha suposat un augment del deteriorament de què parlava abans.

És una excursioneta que recomano si algú no sap què fer un dia.

St Joan a Zuriza

Sí, sí, aquest cim que veieu és el Chipeta, el que vam pujar, però ho vam fer des de Zuriza que és de més fàcil accés, i és clar, portant un parell de criatures de les que no caminen aquestes coses s'han de tenir en compte.
Vam estar el cap de setmana i pont de Sant Joan pel Valle de Ansó. No vam fer massa muntanya, els moscates ja no som el què érem, però vaja, de totes maneres va estar prou bé.

Dissabte vam estar per Ansó, alguns amb mal de cap preocupats per la ratllada del cotxe nou, i els altres fent una mica el gos o la sargantana. Per la tarda vam anar a Aguastuertas (valle de Echo) a estirar una mica les cames.

Belagua, Valle del Ronkal



Acherito des de Petraficha

L'endemà, diumenge, vam fer la caminada fins al Chipeta Alto. La Laieta entre dormida i dormida a la motxilla, amb algun àpat entremig, també va arribar. Tota una campiona!




Poc abans d'arribar al cim Ja hem fet el cim!!! Àgata, David, Laia,
Maria, Àlex, Ignasi i Anna



Dilluns vam anar fins al valle del Ronkal, que és la primera vall de Navarra. També va ser un dia ben tranquil. Vam comprar formatges "Ronkari" i vam celebrar l'aniversari de l'Àlex prenent vi amb formatge.



Les meves dues floretes a Izaba

Ja Dimarts i últim dia vam aprofitar que ens quedava de camí per visitar san Juan de la Peña, una muntanya que cau just sobre de Jaca que té una ermita i antic monestir d'aquest mig entaforats a la roca. Es bonic de veure i les vistes del Pirineu són magnífiques, si fa bon dia, és clar.



Caminant per San Juan de la Peña, en David i la Laia, i la resta de grup.



Vistes del Pirineu


Foto del tot el grup: Ignasi, Anna, Anna cosineta, Oriol, Alex, Agata, Ines, Lluis i Martina,
jo (Maria) i David i Laia.

Grüzi metanand

Un petit resum de les vacances a Suïssa. Hi vam anar el 29 de març i vam tornar el 06 d'abril. Va anar tot molt bé, la Laia va aprovar l'exàmen d'anar amb avió i els anfitrions un excel·lent. "Merci viele mal". Els autòctons correcte, llevat del seu peculiar alemany que costa Déu i ajut entendre'ls.


Els integrants de l'expedició a Jungfraujoch, preparant-se des del camp base. La Noe, en Ciril, en David. Hi falten la Laia i jo mateixa.


Primer dia: vam anar als Alps Bernesos, a veure la Jungfrau, el Monch i l'Eiger. Quina sort tenen aquests suïssos, muntanyes de més de 4000m a tocar de casa.


De Berna cap a Grimmewald,amb l'Stockhorn de cara ( no arriba ni a 3000m!)

Sempre hi ha que miren enrera i es perden les millors vistes...



La foto de la dreta és des del cremallera i la de l'esquerra és l'Eiger vist des del poble.


La Super-familie a Jungfraujoch, 3500m.




El zytglock i una salamandra prenent la fresca al balcó, Berna.


Luzern



Neuchatel


Torre a Lousane. Està feta íntegrament amb fusta. Vistes de la ciutat del llac i els Alps francesos des de la torre.


Nyam, nyam... exquisit Emmental

AUFWIEDERSEHEN


El temps va acompanyar bastant, no es pot demanar un sol radiant com el de Catalunya però pel què podria haver estat, prou bé. vam tenir sol, pluja i el dia que marxàvem es va llevar nevant. Cap incident rellevant excepte que vam perdre l'avió de tornada. vam arribar justos de temps a l'aeroport (50 minuts, per ser exactes), i hi havia una cua impressionant per facturar amb Swissair, 30 mostradors i només 4 persones treballant.Vam intentar facturar a les màquines, però vam tenir problemes i vam haver de fer la cua. Lògicament quan ens va tocar el torn ja era massa tard. Solució: comprar nous bitllets.