per fi: NEU

Compareu aquesta imatge amb la de fa un mes. Increïble! Ara esperem que continui així tota la temporada.

montaDRo

Un cap de setmana que mai oblidaré. Si ja va ser fabulós l'anar a muntanya, es va completar en tornar.

Hora de sortida: inhumanament d'hora, cap a les 7 del matí.
Desenvolupament de la sortida: arribàvem a caballers cap a la una de migdia després d'haver fet la parada de rigor per esmorzar al bar Sport de Bellcaire. Després de refer motxilles pujàvem "otto bravi alpinisti" al refu de Ventosa i Calvell. Per la tarda vam estar obrint unes vies, 10a+ solo, lliure, i el què us vulgueu imaginar ( és a dir, fent el tonto sobre uns rocs) al costat del refu fins a l'hora del sopar romàntic sota la llum d'espelmes.

De pujada cap al refu El Ventosa i Calvell


Fent el pallús Sopar "romàntic"

Increïblement a 2/4 d'11 estàvem al llit. Feia anys i panys que no anava tan d'hora a dormir.
L'endemà ens vam llevar tard, "mea culpa", l'alarma no em va sonar. Tot i així cap a les 8 començàvem a encaminar-nos cap al cim. La pujada no es va fer gens pesada. No sé perquè vaig xerrar pels descosits, devia ser la companyia que em feia xerrar, qui sap :-)
A migdia feiem cim:2.833m. Unes vistes precioses cap a la Maladeta i els Bessiberris, si no fós que a aquestes dates de l'any hauria d'estar ja els cims de les muntnayes empolsinats i en canvi estava tot ben pelat. Com que feia un dia esplendorós i gens de vent vam romandre al cim ben bé una horeta abans de baixar.

Mar de núvols La maladeta al fons


Hem fet el cim! Cristalls de gebre

La baixada no va ser tan ràpida com es podia imaginar ja que un dels de la colla es va perdre i el vam estar esperant bastanta estona. És curiós, hi ha gent que té una altra manera de viure i veure les coses ben diferent dels altres, i el què a la majoria pot semblar comú i "normal" a aquest individus no els sembla tan evident o no s'adonen que funcionen amb unitats vitals diverses. beh.
La tornada a bcn, bé. Arribàvem a Palau Reial tocades les 10 i obria la porta de casa a quarts d'una, després d'haver viscut el moments més intensos del cap de setmana.
El que em preocupa de veritat és la manca d'aigua. Pot ser culpa del canvi climàtic o pot ser és que ja toca una època més seca i calorosa. Però la primera té més pes. I la humanitat no fa res, es segueix consumint pensant que comenci el veí a reciclar, a no usar innecessàriament el cotxe. Total, no ve d'una bossa de plàstic, o d'un viatget de 10' en cotxe, o de deixar rajar l'aixeta més de l'imprescindible, etc. Som uns egoïstes. L'home té l'habilitat de no escoltar fins que és massa tard, fins que ja no hi ha remei, i aleshores s'estira dels cabells i intenta buscar uns culpables, quan és ell mateix. Jo no vull deixar als meus fills un món caòtic i malalt, perquè voldré el millor per a ells. Pot ser ens estem condemnant a la desaparició com a espècie. beh, Qui sap.


Alberto, Antònia, Stephanie, Reno, Tariq, David, jo (maria), Diana