St Aniol d'Aguja

L'últim diumenge abans de vacances vam decidir fer una excursioneta d'aquelles tan agradables, que et deixen un bon record. Vam anar tots tres cap a St Aniol d'Aguja. És una excursioneta que la fèiem pràcticament cada estiu amb els meus pares, quan estiuejàvem a Usall. Aleshora era molt més desconegut que no pas ara. Hi ha llocs més massificats, però des de que s'hi fa escalada, hi ha moltíssima més gent. He vist com la zona ha anat canviant any rera any, primer fent una mini presa per recollir aigües, cosa que comporta la sequetat del tram immediatament després de la presa. Millora del camí, ja sigui amb ponts enlloc d'aquells troncs mig corcats, que quan els passaves pensaves "pot ser seré l'últim a fer-ho", encimentant alguna que altra pedra,... no tot ha millorat, l'ermita de St Aniol ha anat a menys. És una pena no conserar el patrimoni antic que tenim. Aquest estat laic de què gaudim, a vegades, per segons qui, vol dir estat anti-església, cosa ben diferent.

La "més humanització" de l'indret ha suposat també més brutícia. Sembla mentida que encara hi hagi gent que tiri les burilles dels cigarrets a terra, ja no diem plàstics o papers. Hi ha certs raconets que semblen una veritable comuna de la de caques i tifes que hi ha, cadascuna amb el seu corresponent kleenex al costat. Entenc que t'entrin ganes d'anar de ventre enmig de la natura, a qui no li ha passat? però Déu meu, sigues discret i procura que no es vegi, i el kleenex tira'l a la bossa de la brossa que t'hagis d'endur a casa.
Una altra cosa que ha canviat amb el llarg del temps és l'accés amb vehicle. Quan era petita recordo arrivar amb el 2CV del meu pare fins on està ara la presa (lloc on hi ha el desviament del GR11 cap a Oix), després van fer uns aparcaments al llarg del camí. Si deixaves el cotxe fora de l'aparcament després et podies trobar amb l'agradable sorpresa d'una multa (posada pels forestals, suposo) i els cotxes estrangers un CEPO. Quina gràcia els devia fer! Ara si arrives més tard de les 9 has de deixar el cotxe a Sadernes, i tens una bona caminada fins les gorgues
Era típic veure serps d'aigua, és més, jo n'havia caçat alguna. També una vegada vam veure un escurçó pirinenc i una guilla. Les últimes vegades que hi he estat, de serps ni una. Quina llàstima. És el cost que paguem per disfrutar d'unes gorgues.
Bé, prou nostàlgia.

Un cop arribes a la presa, la cosa s'engorja bastant i la pista desapareix. Agafes un corriolet que va pel costat de la riera i cap amunt. Un parell de vagades toca creuar de riba. Al cap d'una horeta ben bona arribes a un pla on es troba l'ermita i una antiga hostatgeria. Allà hi ha una font, en principi l'aigua no és potable, però... a criteri de cadascú. Nosaltres no hi vam arribar perquè vam començar a caminar tardíssim i l'objectiu era banyar-nos.

Per qui vulgui continuar, al cap de mitja horeta hi ha el gorg blau ( o fred). Un gorg bastant gros i molt fred! i una mica més amunt una espectacular cua de cavall.

Des de que s'han posat de moda els esports d'aventura és fàcil veure gent que fa barranquisme, cosa que ha suposat un augment del deteriorament de què parlava abans.

És una excursioneta que recomano si algú no sap què fer un dia.