Festa a Karlsruhe!!
Die Augen die haben mir gefangen genommen
Prima parte:
ja ho sé, encara no hi sóc, però ja queda poc. Demà a migdia marxo cap a Stuttgart. Visitaré la ciutat fins les 9 del vespre que arribarà la Maite i ja marxarem cap a Karlsruhe fins dilluns al matí que tornaré , o no. Com que no hi ha res que em lligui prou fort a BCN, si es presentés l'ocasió mai diria que no a mudar-me.
Suposo que la vida m'ha fotut tantes òsties ja, del dret i del revés, que una es va fent una carcassa cada cop més dura, que cada cop una es torna més egoista i creu menys en un ideal humà, d'amistat, gent en qui confiar. Cada cop surt més el " viu al màxim" independentment dels altres. El problema serà si algun dia trobo algú que tingui els mateixos ideals que els meus, la meva manera de veure les coses. Com que no hi estaré acostumada no el reconeixeré i l'aixafaré. Però mentrestant, com que la carcassa no està del tot feta, vaig caient de parany en parany, engatussada per "bocamolls".
La propera setmana ja us explicaré com ha anat tot plegat.
De moment ja tinc dues festes més pendents: Berlín i Stockholm. Fantàstic. Tinc moltes ganes de farra i de "desfase". En certa manera també em faig una mica de por, tinc por de muntar un guai dels que fan història... sort que a l'avió hi ha certes substàncies que no es poden portar.
Seconda parte: SUPER GEIL
casi podríem considerar la visita a Karlsruhe com a cultural, per la de monuments que hi vam veure. A BCN en manquen com aquells, i la Maite ho pot corroborar. Divendres després de visitar Stuttgart i anar a buscar la Maite a l'aeroport vam anar cap a Karlsruhe. A quarts de 12 de la nit arribàvem a ca en Michael, qui ens va allotjar. Quin noi! en tots el sentits. Però a mi em van més els pirates. Ens vam quedar bevent vi en Werener i jo fins les 5 (crec).
el llac
Michael und ich beim kochen
Das Party
L'endemà, després d'esmorzar a migdia vam anar a banyar-nos en un lloc molt agradable. Per la tarda vam cuinar una mica per la festa i ja hi vam anar. Va ser a ca la Britta i l'Asarnusch ( renoi, com m'ha costat memoritzar aquest nom!). Va ser molt agradable, gens esbojarrada, però. No sé pas a quina hora tornàvem a casa. Lògicament vaig haver de deixar el cotxe allà perquè no estava pas en condicions. Diumenge també va haver un esmorzar col·lectiu a casa (amb pasta i amanides que havien sobrat de la festa).
Sonntag Frühstuck
vida social a la cuina
Després vam anar a passejar per la ciutat sota els Regenschauer de costum. Al parc vam demanar una pizza i va venir el pizzero fins sota l'arbre on estàvem! increïble. Al vespre després de netejar el pis de la festa, cuinar uns Sommerspaghetti deliciosos vam veure una pel·li alemanya, una paròdia de Star Wars i Star Treck. No sé quina hora es va fer, amb "happy end" inclòs, però només us dic que vaig empalmar amb l'aeroport i la feina.
esperant les pizzes al park
Botanische Garten
Abendessen: Maite, Bastian, Werner, ich ( Maria Barba),Britta und Asarnusch
categories de cotxes per a gent amb categoria...
Haig de dir que he trobat a faltar alemanya, el seu ambient, i que no descarto tornar-hi. Pot ser d'entrada els d'aquí som molt més oberts, però també som més tradicionals i més tancats a canvis. Allí la gent entra i surt de les cases amb molta més facilitat. No tenen tants prejudicis, son molt més lliure alhora d'acollir a la gent,... és d'envejar. Això només ho sabrà la gent que hagi estat a fora, la Maite que també ho ha viscut i pocs més. Els altres estan abraçats a una mena de tradicionalisme "schifoso"
Prima parte:
ja ho sé, encara no hi sóc, però ja queda poc. Demà a migdia marxo cap a Stuttgart. Visitaré la ciutat fins les 9 del vespre que arribarà la Maite i ja marxarem cap a Karlsruhe fins dilluns al matí que tornaré , o no. Com que no hi ha res que em lligui prou fort a BCN, si es presentés l'ocasió mai diria que no a mudar-me.
Suposo que la vida m'ha fotut tantes òsties ja, del dret i del revés, que una es va fent una carcassa cada cop més dura, que cada cop una es torna més egoista i creu menys en un ideal humà, d'amistat, gent en qui confiar. Cada cop surt més el " viu al màxim" independentment dels altres. El problema serà si algun dia trobo algú que tingui els mateixos ideals que els meus, la meva manera de veure les coses. Com que no hi estaré acostumada no el reconeixeré i l'aixafaré. Però mentrestant, com que la carcassa no està del tot feta, vaig caient de parany en parany, engatussada per "bocamolls".
La propera setmana ja us explicaré com ha anat tot plegat.
De moment ja tinc dues festes més pendents: Berlín i Stockholm. Fantàstic. Tinc moltes ganes de farra i de "desfase". En certa manera també em faig una mica de por, tinc por de muntar un guai dels que fan història... sort que a l'avió hi ha certes substàncies que no es poden portar.
Seconda parte: SUPER GEIL
casi podríem considerar la visita a Karlsruhe com a cultural, per la de monuments que hi vam veure. A BCN en manquen com aquells, i la Maite ho pot corroborar. Divendres després de visitar Stuttgart i anar a buscar la Maite a l'aeroport vam anar cap a Karlsruhe. A quarts de 12 de la nit arribàvem a ca en Michael, qui ens va allotjar. Quin noi! en tots el sentits. Però a mi em van més els pirates. Ens vam quedar bevent vi en Werener i jo fins les 5 (crec).
el llac
Michael und ich beim kochen
Das Party
L'endemà, després d'esmorzar a migdia vam anar a banyar-nos en un lloc molt agradable. Per la tarda vam cuinar una mica per la festa i ja hi vam anar. Va ser a ca la Britta i l'Asarnusch ( renoi, com m'ha costat memoritzar aquest nom!). Va ser molt agradable, gens esbojarrada, però. No sé pas a quina hora tornàvem a casa. Lògicament vaig haver de deixar el cotxe allà perquè no estava pas en condicions. Diumenge també va haver un esmorzar col·lectiu a casa (amb pasta i amanides que havien sobrat de la festa).
Sonntag Frühstuck
vida social a la cuina
Després vam anar a passejar per la ciutat sota els Regenschauer de costum. Al parc vam demanar una pizza i va venir el pizzero fins sota l'arbre on estàvem! increïble. Al vespre després de netejar el pis de la festa, cuinar uns Sommerspaghetti deliciosos vam veure una pel·li alemanya, una paròdia de Star Wars i Star Treck. No sé quina hora es va fer, amb "happy end" inclòs, però només us dic que vaig empalmar amb l'aeroport i la feina.
esperant les pizzes al park
Botanische Garten
Abendessen: Maite, Bastian, Werner, ich ( Maria Barba),Britta und Asarnusch
categories de cotxes per a gent amb categoria...
Haig de dir que he trobat a faltar alemanya, el seu ambient, i que no descarto tornar-hi. Pot ser d'entrada els d'aquí som molt més oberts, però també som més tradicionals i més tancats a canvis. Allí la gent entra i surt de les cases amb molta més facilitat. No tenen tants prejudicis, son molt més lliure alhora d'acollir a la gent,... és d'envejar. Això només ho sabrà la gent que hagi estat a fora, la Maite que també ho ha viscut i pocs més. Els altres estan abraçats a una mena de tradicionalisme "schifoso"
posted by marieta at
3:21 PM
3 Comments:
Marieta!
A hores d'ara deus ser camí de Karlsruhe, amb la Maite, o potser ja hi ets.
Noia, està clar que tens raó, en menor o major grau tots ens anem fent una carcassa per protegir-nos a mida que anem "aprenent de la vida" a base de desenganys.
Millor dit, el que cal posar-se no és una carcassa opaca sino un filtre. I aquest filtre l'anem perfeccionant a mida que vivim. Aprenem a anar destriant el que ens ve de gust i el que no, el que ens convé i el que no, qui volem que l'atravessi i qui no. I està bé ser prudents, no fer-nos il·lusions massa aviat, però d'aqui a ficar a tothom al mateix sac... Les òsties ens poden ensenyar a ser prudents, a establir criteris per destriar, però mai per empendre una guerra contra el gènere humà! Cal tenir esperança i confiar en què també hi ha bona gent, gent que pugui pensar igual que nosaltres i amb qui establir-hi llaços forts però per això cal estar obert, i si, amb el risc que ens la tornin a fotre. Aquest risc sempre hi és. Sense apostar un mínim potser ens estalviem que ens facin mal, però també ens podem perdre moltes alegries.
Buf Maria és que si vas escrivint textos així que m'inspirin ja l'hem cagat eh. Que començo i no paro. Bueno parlem quan tornis oi?
Petooons.
By
Anonimo, at 10:57 PM
Acabo de tornar de Karlsruhe. No he dormit en tota la nit, és a dir, he empalmat i a sobre l'avió amb retard. He arribat 1/2 hora després de la maite tot i que el seu avió, en principi, sortia 2 hores més tard que el meu!
Ha estat un cap e setmana inoblidable! ja us explicaré.
By
marieta, at 5:05 PM
Questo commento è stato eliminato da un amministratore del blog.
By
qqq, at 7:31 PM
Posta un commento
<< Home